Visualització de contingut web

Any dels Drets Humans

Des de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat volem unir-nos a la celebració del 70 Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, que es commemora enguany, realitzant una sèrie d'activitats i actes per a la difusió, el reconeixement i la divulgació dels Drets Humans en tot el territori de la  Comunitat Valenciana.

Volem comptar amb la vostra col·laboració en aquest "Any dels Drets Humans", ja que encara que aquell text va suposar un punt d'inflexió en la història per al reconeixement dels drets, la realitat ens demostra que hem de continuar vetllant per un compliment cada vegada més ampli i profund del seu esperit.

Hem pensat centrar cada mes en algun dels drets relacionant-ho amb la celebració que realitzen Organismes Internacionals. Així, al gener, estarà dedicat al dret d'accés a la justícia; al febrer, als drets econòmics, socials i culturals; al març, al dret a la igualtat; a l'abril, al dret a la salut; al maig, al dret a la llibertat d'opinió, expressió i premsa; al juny, als drets de les persones migrants i refugiades; al juliol, als drets i deures de solidaritat, cooperació i desenrotllament sostenible; a l'agost, als drets de les minories ètniques; al setembre, als drets i llibertats de participació política; a l'octubre, al dret a l'educació; al novembre, a la llibertat de pensament, consciència i religió; i al desembre, commemorarem l'aniversari durant la "Setmana dels drets".

Gener: Accés a la Justícia

« Ves enrere

Gener: Accés a la Justícia

Gener: Accés a la Justícia

Coincidint amb el Dia europeu de la mediació el pròxim 21 de gener, comencem el primer mes de l'Any dels Drets Humans, commemorant i reivindicant el dret d'accés a la justícia.

  • Coneixes el significat del dret d'accés a la justícia?

Aquest dret consisteix en la garantia d'obtenció d'una resposta davant la vulneració d'un dret, bé siga a través de mecanismes institucionalitzats que garanteixen la tutela judicial efectiva dels drets, bé siga a través d'altres formes pels mitjans alternatius de resolució de conflictes.

El dret a la tutela judicial efectiva implica una sèrie de garanties processals que es materialitzen en distints drets, com el dret a un jutge imparcial i independent, el dret a un procés equitatiu, el dret a la interposició de recurs, el dret a la defensa i assistència de lletrat, o el dret a l'ús dels mitjans de prova que es consideren pertinents. A més, entre aquests drets, mereix una menció especial el dret d'assistència jurídica gratuïta. La causa de qualsevol persona ha de ser sentida en igualtat de condicions que la resta de ciutadans, a fi de garantir l'absència de discriminacions i tractaments desiguals enfront de violacions de drets. Per aquesta raó, el dret d'accés a la justícia inclou la prestació d'assistència jurídica gratuïta a aquelles persones que no disposen dels recursos econòmics suficients per a atendre les despeses ocasionades pel procés. Això evidencia el caràcter instrumental d'aquest dret per a la defensa i protecció de la resta de drets.

El dret d'accés a la justícia també troba protecció a través d'altres mecanismes no institucionalitzats: els mecanismes alternatius de resolució de conflictes. Aquests mecanismes són la mediació, la negociació, la conciliació i l'arbitratge.

En la mediació les parts aconsegueixen una solució per al seu conflicte amb l'ajuda d'un tercer neutral, el mediador, que actua com a canal de diàleg entre ambdues parts i les ajuda a trobar punts comuns que els acosten a un acord beneficiós per a ambdós.

En la negociació dues o més parts amb interessos contraposats es comuniquen per a arribar a un acord, cedint en quelcom cada una d'elles. Es diferencia de la mediació en el fet que intervenen només les parts o els seus representants, encara que és possible la intervenció d'un tercer a què se sol•licite una opinió experta sobre algun punt en concret.

En la conciliació, les parts en conflicte poden evitar la celebració d'un juí o posar fi al juí ja iniciat, arribant a un acord davant d'un tercer (jutge de pau o secretari judicial). El tercer no decideix sinó que ho fan les parts.

En l'arbitratge, les parts en conflicte se sotmeten a una solució de caràcter privat d'una o diverses terceres persones, els àrbitres.

  • On es troba regulat el dret d'accés a la justícia?

El dret d'accés a la justícia gaudeix d'un ampli reconeixement tant a nivell internacional com nacional.

La Declaració Universal de Drets Humans garanteix el dret a ser oïts públicament per un tribunal públic, independent i imparcial, i el dret a un recurs efectiu en els números 8 i 10 del seu articulat, així com la Carta de les Nacions Unides contempla la justícia com un dels principis bàsics. En aquest sentit, l'organització reconeix el dret d'accés a la justícia en diversos instruments com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (article 14). Així mateix, l'Assemblea General de Nacions Unides, en la seua Resolució 67/1 de 24 de setembre de 2012, va ratificar el seu objectiu de garantir la igualtat en l'accés a la justícia i va manifestar el seu compromís d'adoptar-hi totes les mesures necessàries.

Tots els valencians i valencianes, com assenyala l'article vuitè de l'Estatut d'Autonomia, en la seua condició de ciutadans espanyols i europeus, són titulars dels drets reconeguts en la Constitució i en l'ordenament europeu. D'una banda, el dret d'accés a la justícia es configura com un dret fonamental de tot ciutadà de la Unió Europea en l'article 47 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, així com també en l'article 19 del Tractat de la Unió Europea, A més, el Conveni Europeu de Drets Humans del Consell d'Europa, garanteix el dret a un procés equitatiu i a un recurs efectiu en els seus articles 6 i 13.

D'altra banda, l'article 24 de la Constitució Espanyola reconeix el dret de tot ciutadà espanyol a l'obtenció de tutela judicial efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets legítims.

Programa d'activitats de gener: