Detall Notícia

El Consell aprova el projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana

14/02/2020

- La norma serà l'eina per a adaptar l'Administració valenciana a les necessitats del segle XXI
- S'incorpora la perspectiva de gènere i s'amplien els drets de les funcionàries públiques víctimes de violència masclista
- L'Administració es compromet a dur a terme els exàmens en el termini d'un any des de la convocatòria i el 50% de les places seran per oposició lliure



El Ple del Consell ha aprovat el Projecte de llei de la funció pública valenciana, elaborat per la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública.

El text normatiu s'estructura en 11 títols, amb 191 articles i 29 disposicions addicionals, 12 transitòries, 4 finals i 5 annexos. Serà, en definitiva, l'eina per a adaptar l'Administració a les necessitats del segle XXI.

La norma està dissenyada per a resoldre els problemes detectats per la Comissió d'Experts constituïda el març de 2016, que en va analitzar les carències i va aportar una diagnosi dels aspectes que cal millorar en la funció publica valenciana.

El text incorpora una nova visió de l'Administració pública que impulsa la Generalitat, centrada en la transparència, la independència i la professionalització, que permeta la participació ciutadana i la millora dels processos de gestió i que faça factible la reducció de tràmits administratius i despeses innecessàries.

El projecte normatiu també està pensat per a rejovenir el capital humà de l'Administració; donar estabilitat a les plantilles actuals, atesa l'alta temporalitat, i, al mateix temps, oferir més i millors oportunitats d'accés a la funció pública.

El Projecte de llei de la funció pública valenciana és un text concebut per a regular el règim intern de la Generalitat amb les plantilles que hi ha, però que beneficiarà tota la ciutadania, ja que s'ha dissenyat per a dotar de més eficiència i eficàcia els serveis públics que disposa.

Ordenació de l'ocupació pública

Entre les novetats que cal destacar amb relació a la llei anterior, es redueix dràsticament el nombre de cossos i escales de l'Administració de la Generalitat, que passa d'un total de 201 cossos, escales i agrupacions professionals funcionarials a 91.

Per a flexibilitzar i agilitzar la gestió, a més, s'introdueixen les denominades 'agrupacions de llocs de treball', que inclouen la possibilitat d'establir agrupacions funcionarials en determinats àmbits atenent als llocs de treball que realitzen tasques semblants. La qual cosa permetrà racionalitzar la gestió dels processos de selecció en afavorir la polivalència dels funcionaris i facilitar la mobilitat interna i la carrera professional.

En un altre aspecte, la llei concreta que, almenys, el 50 % dels llocs de l'oferta pública d'ocupació anual en el conjunt d'ocupació pública de la Generalitat es tramite pel sistema d'oposició lliure.

Quant als requisits d'accés, no es pot exigir una sola titulació específica per a l'exercici de les funcions públiques si no es justifica per l'índole d'aquestes funcions, en virtut del principi de 'llibertat amb idoneïtat' d'exercici de les professions.

D'aquesta manera, desapareix l'exigència (actualment suspesa) del doble requisit de grau i màster si no es requereix per a l'exercici de la professió, en considerar-se que no hi ha cap justificació objectiva per a imposar-lo.

Pel que fa a la regulació de l'oferta d'ocupació pública, es redueixen considerablement els terminis dels processos de selecció del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, a fi d'agilitzar el relleu generacional en un context marcat per l'envelliment significatiu de la funció pública autonòmica. A més, les proves hauran d'estar acabades en el termini d'un any a comptar de la convocatòria.

Organització de l'Administració

La norma preveu la creació de la Comissió Intersectorial de l'Ocupació Pública, que serà un òrgan col·legiat de coordinació entre la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, competent en matèria de funció pública, i els òrgans gestors del personal de Sanitat, Educació i Justícia, així com del sector públic instrumental de la Generalitat.

Així mateix, l'IVAP passa a denominar-se EVAP (Escola Valenciana de l'Administració Pública) i se li atorga el rang de direcció general, així mateix tindrà un paper de primer ordre en els processos de selecció de la funció pública valenciana per a garantir l'objectivitat, la imparcialitat i la professionalitat d'aquests processos selectius, així com en la investigació i la difusió de les matèries relacionades amb l'administració i la gestió pública.

Selecció del personal interí

Pel que fa al que afecta la selecció del personal interí, es manté lligada a la constitució de borses de treball vinculades al desenvolupament de les ofertes d'ocupació pública.

Una de les principals modificacions de la normativa és, precisament, que, per a inscriure's en aquestes borses de treball, sempre caldrà superar, almenys, alguna prova del procés selectiu.

Requisit lingüístic

Sobre l'exigència del coneixement del valencià per a l'accés a la funció pública, s'exigeix com a requisit general de participació en els processos selectius l'acreditació del coneixement del valencià en el grau que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents.

L'objectiu és garantir l'atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l'ús del valencià, per a poder fer efectiu el dret que es recull en l'Estatut d'Autonomia que qualsevol persona puga dirigir-se i ser atesa en qualsevol dels dos idiomes.

En aquest sentit, i després de l'adequació de l'avantprojecte a l'observació essencial formulada en el dictamen d'aquest pel Consell Jurídic Consultiu, la disposició final 3a de la llei estableix el termini d'un any des de l'entrada en vigor perquè el Consell aprove la disposició reglamentària que regule l'acreditació del nivell de coneixement exigible del valencià.

Aquest reglament respectarà, en tot cas, els principis de proporcionalitat i adequació a les funcions corresponents, previstos en la mateixa llei, amb un informe previ favorable, pel que fa a aquesta matèria, de la conselleria competent en matèria de política lingüística.

Lluita contra la corrupció

Una altra de les novetats reguladores per a protegir el personal empleat públic són les mesures per a lluitar contra la corrupció.

Així, es mantindrà en secret la identitat de qui denuncie pràctiques corruptes o qualsevol altre tipus d'actuacions irregulars d'alts càrrecs o personal de l'Administració de la Generalitat.

Provisió de llocs i mobilitat

Per a afavorir l'estabilitat en l'exercici de cada lloc, s'amplia, amb caràcter general, d'un a dos anys el termini mínim d'exercici d'un lloc de treball per a poder concursar a un altre, excepte en els supòsits expressament prevists.

La llei introdueix que l'exercici dels llocs de treball de direccions de servei, o llocs d'àmbit equivalent, obtinguts pel procediment de concurs específic puguen ser objecte d'una valoració cada sis anys, en els termes que s'establisquen reglamentàriament, als efectes de la continuïtat del titular del lloc.

Quant a la lliure designació, s'hi indica quins llocs, per raó de responsabilitat o confiança especials, es poden proveir per aquest sistema, i també es delimita el marge de discrecionalitat de qui fa el nomenament. Per a participar en les convocatòries de lliure designació serà requisit necessari una antiguitat mínima de tres anys com a personal funcionari de carrera del mateix grup o subgrup professional.

Perspectiva de gènere

En matèria de perspectiva de gènere, el projecte de llei incorpora una sèrie de mesures, la majoria de caràcter transversal, fruit de les propostes que ha formulat la comissió encarregada d'estudiar la reforma de la Llei 10/2010, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana des de la perspectiva de gènere i recollides en el denominat Llibre Violeta.

Entre aquestes mesures, cal destacar la revisió de l'ús no sexista del llenguatge i el caràcter vinculant de les mesures acordades en els plans d'igualtat. La norma reitera la prohibició de la discriminació directa i indirecta en matèria de drets individuals, tant en la retribució com en la formació, i aposta per la conciliació des de la corresponsabilitat.

En matèria de jornada de treball, es preveu l'adopció de mesures que precisament permeten l'augment de la compatibilitat entre el dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal empleat públic.

L'Administració també adoptarà les mesures necessàries en els procediments selectius per a garantir que les situacions d'embaràs de risc o part, degudament acreditades, no impedisquen la participació d'aquestes dones en condicions d'igualtat. Tampoc es podrà produir el cessament del personal que es trobe en situació de risc durant l'embaràs o si gaudeix del permís de maternitat o paternitat.

Finalment, una altra novetat que es pretén introduir amb la llei afecta els efectes de l'excedència voluntària per raó de violència de gènere. S'amplia el dret a la reserva del lloc de treball fins que es produïsca el cessament de la situació de violència que va generar l'excedència.

En el compromís contra la violència de gènere es preveu també que, en el marc dels acords que es puguen subscriure entre administracions públiques a fi de facilitar la mobilitat del personal d'aquestes (i considerant que la mobilitat interadministrativa continua estant subjecta a restriccions importants), es tindrà consideració especial en els supòsits de mobilitat geogràfica de les empleades públiques víctimes de la violència masclista.

Arxius relacionats