Detall Notícia

Bravo defensa davant de l'AVL que la Llei de funció pública garantirà l'ús del valencià en les relacions de la ciutadania amb l'Administració

15/07/2019
Bravo defensa davant de l"AVL que la Llei de funció pública garantirà l"ús del valencià en les relacions de la ciutadania amb l"Administració

- La norma s'elevarà al Consell per a l'aprovació en segona volta quan s'òbriga el període de sessions en les Corts
- La consellera es compromet a enviar el text definitiu de la llei a l'Acadèmia perquè es pronuncie



La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, s'ha reunit aquest dilluns amb el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, per a explicar-li les mesures per a implementar el valencià en l'accés a l'ocupació pública que estan previstes en l'avantprojecte de llei de funció pública de la Generalitat.

La consellera de Justícia ha volgut amb aquesta reunió traslladar davant de l'AVL el full de ruta del futur text, que ha reivindicat com a "instrument necessari per a garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l'Administració en la llengua que trie".

Durant la reunió -a la qual també ha assistit la secretària de l'AVL, Verònica Cantó; el lletrat de la institució, Agustí Colomer, i la secretària autonòmica de Justícia i Funció Pública, Mireia Llobera- Bravo s'ha compromés a enviar el text definitiu a l'AVL perquè l'ens normatiu es pronuncie respecte d'això.

La consellera també ha explicat que l'avantprojecte de llei s'elevarà al Ple del Consell quan s'òbriga el període de sessions a les Corts. Així, ha recordat que la nova norma ja va ser aprovada en primera volta per l'executiu i que ara s'incorporaran les consideracions dels òrgans consultius, perquè la llei siga una eina útil per a millorar els serveis públics i l'atenció a la ciutadania.

"La llei pretén, per damunt de tot, que qualsevol valencià o valenciana puga relacionar-se amb l'Administració en l'idioma que trie, tota la ciutadania valenciana que vullga relacionar-se en valencià té aquest dret i l'Administració ha d'estar preparada per a garantir-lo", ha dit la consellera en acabar la reunió. En aquesta línia, ha assegurat que el text serà "l'instrument necessari" per a consolidar l'ús social del valencià en la funció pública.

Bravo ha recordat que la norma recull, com a requisit d'accés, "acreditar la competència lingüística en el coneixement del valencià que es determine reglamentàriament", de manera que es respecte "el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents a cada lloc de treball", tal com estableix la doctrina del Tribunal Constitucional en matèria lingüística.

En aquest sentit, la consellera ha explicat que, en el termini d'un any, després de l'aprovació de la norma per part de les Corts, s'elaborarà el reglament que establirà els criteris de proporcionalitat. Tot això sense oblidar, tal com ha proclamat Gabriela Bravo, que el valencià "és el nostre patrimoni cultural i social més valuós" i, per això, els poders públics "han de protegir-lo i fomentar-lo".

Consideracions del CJC

Gabriela Bravo s'ha referit també al dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) elaborat sobre l'avantprojecte de llei. En aquest sentit, ha recordat que el que aquest òrgan ha dictaminat és que l'aplicació automàtica d'uns nivells de coneixement del valencià segons la categoria de l'oposició és una "incoherència i una contradicció jurídica" respecte a l'article que fixa en un reglament el desenvolupament dels nivells de capacitació que s'han d'exigir per a l'accés a la funció pública que es basen en el "principi de proporcionalitat" i "d'adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents al lloc". Principis que recull la llei i als quals es remet el CJC.

Per aquesta raó, Bravo ha defensat la supressió de l'article que reclama l'aplicació automàtica d'uns nivells de coneixement del valencià partint del nivell de l'oposició i ha defensat el manteniment de la capacitació "amb adequació i proporcionalitat" al lloc. Punts, aquests, recollits en l'articulat de l'avantprojecte, als quals es remet el dictamen del CJC, i que compleixen amb la doctrina del Tribunal Constitucional.


D'altra banda, Bravo ha explicat als acadèmics que l'anomenada "excepció sanitària" que preveu l'avantprojecte fa referència al fet que "de manera excepcional i no definitiva, sinó provisional, es podrà ocupar un determinat lloc en el sistema públic de salut sense acreditar la capacitació lingüística en aquell moment perquè la plaça no quede vacant".

Bravo ha recalcat que es tracta d'una "excepció" a la norma i que només s'aplicarà "si hi ha necessitat de personal i en aquell moment no es disposa de ningú amb la competència lingüística requerida", tal com va quedar plasmat en l'avantprojecte de llei.

En tot cas, Bravo ha assegurat als representants de l'AVL que el valencià "no és un problema en l'Administració perquè quasi set de cada deu empleats de la funció pública valenciana té algun tipus d'acreditació de coneixements de valencià". Dels 15.798 treballadors i treballadores que componen ara mateix la funció pública 11.327 tenen algun tipus de titulació, i d'aquests, quasi la mitat, 5.974, tenen el Grau Mitjà o el Grau Superior.

Arxius relacionats