Detall Notícia

El Consell insta el Govern a estudiar la nul·litat de les condemnes que han dictat tribunals franquistes contra els qui van defensar la República

14/12/2018

El Ple del Consell aprova instar el Govern a estudiar la nul·litat de les condemnes que han dictat els tribunals penals franquistes contra els qui van defensar la legalitat republicana.

També acorda instar el Govern a adoptar mesures per a fer efectiva la reparació als qui van patir condemnes per tribunals, jurats, civils o militars, com ara les sentències dels consells de guerra, el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme o el Tribunal de l'Orde Públic (TOP), per la lluita en defensa dels drets i les llibertats del poble valencià durant la Guerra Civil, la dictadura franquista o la transició fins a l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978.

Aquesta iniciativa obeeix al que estableix la Llei 14/2017, de la Generalitat de memòria democràtica que preveu la recuperació, la protecció i la conservació de la memòria democràtica valenciana i el reconeixement, la reparació i la garantia de no repetició de les víctimes.

Així mateix, se suma al conjunt de mesures que el text legal encomana a la Generalitat, i que va des de l'elaboració d'estudis, publicacions, jornades, homenatges i, en definitiva, totes les actuacions necessàries per a restituir la dignitat de les víctimes.

La "nul·litat" d'aquestes condemnes suposa un avanç transcendental en termes jurídics respecte del que ja està previst en la vigent Llei estatal 52/2007, més coneguda com a Llei de memòria històrica, en l'article 2 de la qual es va reconéixer i es va declarar "el caràcter radicalment injust" de totes les condemnes, sancions i qualsevol forma de violència personal produïdes per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

També suposa un important pas respecte del que s'ha indicat en aquesta llei estatal de 2007, l'article 3 de la qual va declarar genèricament la "il·legitimitat" dels tribunals, jurats i qualsevol òrgan penal constituït durant la Guerra Civil per a imposar condemnes per motius polítics, ideològics o de creença religiosa com ara la del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, la del TOP, i també la dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques i consells de guerra.

Enfront de l'actual "declaració de reparació i reconeixement" que expedeix el Ministeri de Justícia, una eventual declaració de nul·litat, expulsaria completament de l'àmbit jurídic aquestes sentències i resolucions administratives, a pesar del temps transcorregut.

En definitiva, es pretén reconéixer i reparar les persones que van defensar la legalitat institucional republicana, a qui va pretendre el restabliment d'un règim democràtic a Espanya o va intentar viure d'acord amb les opcions emparades per drets i llibertats que hui reconeix la Constitució.