Detall Notícia

Bravo defén que les comunitats autònomes assumisquen competències per a la reforma de la Justícia si el Govern no vol fer-ho

30/01/2018
Bravo defén que les comunitats autònomes assumisquen competències per a la reforma de la Justícia si el Govern no vol fer-ho

La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha instat el Govern central perquè permeta a les comunitats autònomes assumir les competències necessàries per a dur a terme una reforma integral de la justícia que acabe amb el model "obsolet i ineficaç" vigent.

Gabriela Bravo ha defés aquesta iniciativa en la conferència que ha oferit aquest dimarts al Fórum Europa Tribuna Mediterránea, acompanyada pel president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro, que ha participat com a presentador de l'acte.

La consellera ha recordat que, fa un any -i en el mateix fòrum- va defendre la necessitat de tancar un nou pacte d'Estat per la justícia en la gestació de la qual s'havia de comptar amb les comunitats autònomes amb competències en la matèria. Tot i això, un any més tard, "les autonomies seguim sense ser-hi escoltades".

Encara que Gabriela Bravo ha explicat que el lideratge d'aquest pacte d'Estat havia de ser assumit pel Govern de la nació, si aquest "no està disposat a exercir aquesta funció, és preferible que les competències oportunes siguen assumides per les comunitats autònomes, sempre amb el corresponent suport constitucional". La consellera ha lamentat que s'acumulen "dues legislatures perdudes" ja que "des de 2011 no s'ha produït ni una sola proposta legislativa de calat".

Gabriela Bravo ha explicat que la justícia espanyola pateix "d'una estructura i organització arcaiques que impedeixen rendibilitzar les inversions de manera satisfactòria". El constant increment d'unitats judicials durant aquests anys "no ha sigut capaç de reduir l'embós provocat per l'augment de la litigiositat i, a més, ha fet que el sistema organitzatiu dels jutjats siga "molt costós i poc rendible".

En aquest sentit, la consellera de Justícia ha recordat que l'organització territorial judicial espanyola "data de principis del segle XIX" i per això, cal "acomodar-la a la realitat política, econòmica i demogràfica actual" perquè, per exemple, no té sentit que el territori nacional seguisca dividit en 422 partits judicials posat que l'eficàcia requereix "partits judicials de major extensió i grans seus", atés que les distàncies són més fàcils de salvar hui que fa 200 anys, i això, segons la consellera permetria "redistribuir el mapa judicial i concentrar seus compatibles amb la creació d'una justícia de proximitat".

En aquest concepte de justícia de proximitat és on les comunitats autònomes, segons Gabriela Bravo, haurien de tindre un paper protagonista. Tot i això, en matèria de justícia, "la transferència de competències no ha quedat ben resolta" encara que "la gestió és complexa per la diversitat d'institucions que conflueixen en la política judicial del país".

La consellera ha recordat que la justícia a Espanya està descentralitzada entre el Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial i, al seu torn, descentralitzada en part amb set comunitats autònomes amb competències transferides que es limiten a la gestió dels mitjans materials, del personal i el servei de justícia gratuïta.

En aquest model, les autonomies no poden actuar sobre dues de les variables que més influeixen en el funcionament de la justícia: la creació de places i l'organització judicial. Per aquest motiu, la consellera ha lamentat que la inversió autonòmica en justícia durant l'última dècada ha sigut "estèril" perquè els governs regionals "manquen dels instruments legislatius necessaris per a incidir en les variables que més condicionen l'activitat judicial".

295,3 milions per a millorar la Justícia a la Comunitat

Gabriela Bravo ha assegurat que, malgrat tot, a les comunitats "no ens queda més remei que seguir invertint en un model anacrònic". En aquest sentit, en 2018, la Conselleria de Justícia disposa d'un pressupost de 295,3 milions d'euros, un 20 per cent acumulat superior al 2015. És una xifra que permetrà atendre "el lamentable estat de les seus judicials de la Comunitat Valenciana" on "el 85 % "necessita actuacions de millora".

Per això, segons la consellera "hem dissenyat un full de ruta que ens permet abordar aquesta comesa de manera integral mitjançant una planificació a curt, mitjà i llarg termini". A més, la consellera ha recordat que durant el passat 2017 es van posar en marxa huit grans projectes de remodelació integral d'edificis.

Al llarg de 2018 en seran altres deu, en els quals s'invertiran 22 milions d'euros. També, a en acabar aquest any, s'hauran superat les noves fases del procés d'implantació de la nova oficina judicial, un sistema d'organització del treball basat en criteris d'agilitat, desburocratització, treball en equip, especialització, concentració i proximitat al ciutadà. La consellera ha apuntat que en 2018 "posarem les bases per a superar l'endarreriment tecnològic de la justícia valenciana?.

La consellera ha explicat que a més de les inversions directes, el seu departament "mantindrà el pols" per a assegurar l'accés a la justícia en condicions d'igualtat. En aquest punt, segons Gabriela Bravo, "jugarà un paper vital la nova xarxa d'oficines de la Generalitat d'atenció a les víctimes del delicte" que obri les portes el pròxim 1 de febrer amb 22 oficines, cinc més de les que hi havia fins ara, i abans que acabe l'any se n'obriran quatre mes per a cobrir millor tot el territori. Per a la consellera, aquesta estructura "sense parangó a la resta de l'Estat, és imprescindible per a col·locar a les víctimes com a protagonistes centrals del procés penal".

D'altra banda, la consellera de Justícia ha recordat que s'ha impulsat una Llei de mediació per a la Comunitat Valenciana, el projecte de llei de la qual serà aprovat pel Consell el pròxim mes de febrer.

Gabriela Bravo ha explicat que una altra de les apostes de la seua acció política "des del primer dia" ha sigut la millora del sistema valencià de justícia gratuïta per al qual s'ha creat un nou reglament que ha permés ampliar l'accés a la justícia d'aquells grups socials més necessitats de suport públic. A més, la Conselleria de Justícia ha augmentat, per a aquest 2018, la partida al Consell Valencià de Col·legis d'Advocats per al torn d'ofici.

Així, el pressupost ascendeix a 33,5 milions d'euros, un 64 per cent d'increment respecte al pressuposat de 2015, de manera que els lletrats del torn d'ofici "no solament recuperen, sinó que per fi superen les compensacions que rebien fa dotze anys", ha dit la consellera.

La consellera també s'ha referit a la nova Llei de funció pública valenciana, l'avantprojecte de la qual va ser aprovat pel Consell divendres passat i que serà "un instrument dinamitzador per a la modernització de l'Administració pública valenciana, necessari per a aconseguir un altre dels grans objectius del Consell del Botànic: dotar la Generalitat d'una Administració pública transparent, independent i professional".

Arxius relacionats