T'interessa

El Tribunal de les Aigües de l'Horta de València

L'article 36.1.3a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana fa un esment exprés d'aquesta institució:

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. En relació a l'Administració de Justícia, exceptuada la militar, correspon a la Generalitat coadjuvar en l'organització dels tribunals consuetudinaris i tradicionals, en especial en la del Tribunal de les Aigües de l'Horta de València.

El Tribunal de les Aigües de l'Horta de València és un Tribunal de caràcter consuetudinari que ha estat declarat bé d'interès cultural immaterial.

(Decret 73/2006, de 26 de maig, del Consell, DOCV 5.269 de 30/5/2006)

El Tribunal té una doble funció, jurídica i governativa/administrativa, orientada al bon funcionament del complex sistema de regadiu d'arrel andalusí que articula la terra de conreu més pròxima a la ciutat de València, l'Horta.

Des de l'òptica jurídica, el Tribunal té com a funció dirimir els conflictes per l'ús de l'aigua i del sistema de sèquies entre els regants de les comunitats representades, i entre aquests i tercers aliens a les comunitats. Des de l'òptica governativa/administrativa, el Tribunal coneix i tracta sobre els assumptes propis de les comunitats que l'integren, i vetla per la correcta distribució de les aigües de reg que constitueixen la dotació històrica de les comunitats representades, en especial per l'aprofitament de les aigües del pantà de Benaixeve.

El Tribunal de les Aigües de l'Horta de València està integrat pels síndics, que presideixen vuit de les comunitats de regants que reguen l'àmbit de l'horta de València més pròxim a la capital del Túria, espai tradicionalment conegut com l'Horta de València, a saber: Tormos, Rascanya i Mestalla a la ribera septentrional del riu Túria; Quart, Benàger-Faitanar, Favara, Mislata i Rovella, a la meridional.

Els síndics són elegits democràticament en el si de cada comunitat de regants, mitjançant el vot dels seus membres reunits en Junta General i han de ser llauradors, propietaris i conreadors directes de les seues terres, triats, a més, per gaudir d'una alta consideració moral i cultural entre els comuners, aspecte que reforça l'auctoritas del Tribunal.